Castelló, terra de festa : la nostra cultura, les nostres festes, les nostres tradicions

•Mai 11, 2017 • Feu un comentari

Castelló, terra de festa : la nostra cultura, les nostres festes, les nostres tradicions – Mediterráneo, 2017
398.332 CAS

Contiene: Vila-real : una ciudad que se vuelca con sus fiestas y tradiciones (pp. 262-271)

«La ciudad de Vila-real celebra dos fiestas patronales, en honor a Sant Pasqual (mayo) y dedicadas a la Mare de Déu de Gràcia (septiembre). Desde su creación, en 2009, es la Junta de Fiestas, organismo autónomo formado por gente vinculada a colectivos sociales, culturales y festeros, la responsable de gestionar toda la actividad relacionada con las fiestas, desde la elección de la reina y su corte de damas de la ciudad hasta el diseño y contratación de las diferentes actividades. […]»

Introducción al poblamiento rural de la Madina Buryena : el cementerio de Calatrava

•Mai 4, 2017 • Feu un comentari

Introducción al poblamiento rural de la Madina Buryena : el cementerio de Calatrava / Mónica Claramonte Chiva, Sandrine Delaporte, Fernando López Bravo – Ajuntament de Borriana, 2017 – 978-84-939576-6-7
Premi Ciutat de Borriana d’Investigacions Històriques 2016
903(460.311) CLA int

«Aquesta publicació que el lector té a les mans és el resultat de l’aposta decidida de l’Ajuntament de Borriana per fomentar la investigació del seu passat i donar-lo a conéixer a la societat, mitjançant la convocatòria del Premi Ciutat de Borriana d’Investigacions Històriques.
L’obra guanyadora de l’any 2016, que ara es publica, és una important recopilació i posada al dia de les dades que coneixem sobre el període medieval de transició entre la cultura musulmana i la cristiana, que tant van marcar l’esdevenidor de la nostra població. Tot aquesta informació ve completada per una gran aportació de dades sobre l’excavació arqueològica que es va realitzar recentment a l’entorn de la Torre de Calatrava, a l’espai que actualment ocupa un supermercat, les restes funeràries de la qual corresponents a la necròpolis musulmana més gran excavada fins al moment al terme municipal de Borriana, per la seua extensió i visibilitat, van deixar una forta empremta en l’imaginari local.» (Presentació de Maria Josep Safont Melchor, Alcaldessa de Borriana)

Donatiu de Fernando López Bravo

Històries de molins a Vila-real : narracions per al record

•Abril 27, 2017 • Feu un comentari

Històries de molins a Vila-real : narracions per al record / Pasqual Batalla Llorens – Poble, 2017
621.223 BAT his

««Mira fill ací on ara veus aquest edifici tan modern, vaig aprendre a llegir i escriure. Al meu mestre li deien En Federico i tots coneixíem aquesta escola, que estava al costat de la pescateria i sota la senyorívola ombra de la torre campanar, amb el nom de les escoles del campanar.» Així li parlava un avi al seu besnét mentre passejaven agarrats de la mà una vesprada de diumenge. El xiquet que no havia conegut l’anterior edifici, com és normal donada la seua curta edat, no comprenia massa bé les paraules del seu sabut, admirat i benvolgut avi Batiste. Aquest continuava embogit pels records i la ràbia i amb els ulls cada vegada més lluents, en quina ala de l’edifici estava ubicada la seua classe. «On ara veus aquestes finestres d’alumini hi havia uns finestrals preciosos per on nosaltres, quan no estava En Federico, traíem el cap per veure la gent comprant a la pescateria. La meua classe estava just aquí mateix. Ara res és igual. Ho han fet tot pols.» […] »

Reflexiones desde la cueva

•Abril 6, 2017 • Feu un comentari

Reflexiones desde la cueva / Tomastodont ; prólogo, Carmen Cervantes – Ediciones Ravachol, 2017
N TOM ref

«Si tuviera que definir al autor de este libro con una palabra, posiblemente ésta sería «leal». Leal con su familia y amig@s, leal a sus ideales, aunque no dogmático, leal a la clase social a la que orgulloso, pertenece y leal a la lucha de clases.
Librepensador y autodidacta, su pensamiento crítico no puede dejar a nadie indiferente.
Constantemente preocupado por la educación alienante y cosificadora se nos muestra nostálgico de la infancia, aunque su mente inquieta le mantenga siempre unido a ella, sin acabar de cortar el cordón umbilical que le hace preguntarse siempre el porqué de las cosas.
Como decía su queridísimo José Luis Sampedro, él empezó a escribir por necesidad, las palabras se agolpaban en su cabeza. […]» (Carmen Cervantes, Prólogo)

Donativo del autor.

No te acabes nunca

•Març 16, 2017 • Feu un comentari

No te acabes nunca / María Leach ; aguafuertes de Paula Bonet – Espasa, 2017 – 978-84-670-4914-5
P LEA not

La muerte a destiempo, cuando no puede inscribirse dentro de ninguna ley que la explique y cambia radicalmente el rumbo de las cosas. La cruel desaparición de alguien cercano y el inicio de un proceso tan largo como sombrío en el que la superación parece un término imposible. Pese a todo, los años nos enseñan que, hasta en el peor de los escenarios, la vida no deja más remedio que seguir adelante. Este es el punto de partida de No te acabes nunca. Los poemas empezaron a gestarse en el blog de poesía de María Leach y tomaron forma en manos de Paula Bonet, cuyas ilustraciones aparecen en el libro. Un honesto diálogo entre la vida real y el arte.

Llibre d’or : cinquantenari de l’Institut Francesc Tàrrega de Vila-real

•Març 14, 2017 • Feu un comentari

Llibre d’or : cinquantenari de l’Institut Francesc Tàrrega de Vila-real / editor, Josep V. Font – Ajuntament de Vila-real, 2016 – 978-84-96843-87-5
37(091) LLI

Cinquanta anys, cinquanta mil històries, necessitarien altres tants llibres com aquest per a recollir tanta vida continguda entre els murs del Tàrrega. Entre els seus murs, i més enllà, perquè allò que has viscut a l’institut t’acompanya allà on vages, durant tot el temps de la teua existència. En el moment crucial de l’adolescència el Tàrrega es va convertir en el nostre destí, de manera que el futur es va construir en bona part amb el material de què estan fets els somnis, les il·lusions, les frustracions, les amistats, els amors, les trobades i els desacords, tots a una, barrejats sense ordre en una motxilla que vam anar omplint a l’institut de la nostra vida. El Tàrrega, el d’aleshores, el d’ara, el de sempre, ens ha canviat la vida a tots, perquè ens hi han passat coses meravelloses que ens han format com a persones. Hi vam arribar des de l’escola a penes adolescents i vam eixir de les seues aules rumb al món, a penes adults.
El Tàrrega també ha canviat en aquests cinquanta anys, i no tan sols per aquella, segurament innecessària, reforma integral. si l’institut ens ha canviat la vida als que allí hem estudiat o treballat, també el seu capital humà l’ha transformat. Si alguna cosa ha canviat al Vila-real del segle XXI respecte al dels seixanta és la manera de viure de la gent, reflectiva, com no podia ser d’una altra manera, a les aules, als corredors, als patis del nostre institut, tal vegada perquè els murs del Tàrrega no han impedit mai que els nous vents del temps es filtraren emportant-se el que ja era vell i caduc i deixant una brisa sempre renovada en les rialles nervioses de cada nova promoció que arribava al centre.

La atención en el pensamiento de Ortega y Gasset

•Març 2, 2017 • Feu un comentari

monteso-atencion-pensamiento-ortega-jpgLa atención en el pensamiento de Ortega y Gasset / Jorge Montesó Ventura – Centre d’Estudis Antropològics ACAF, 2016 – 978-84-608-8997-7
1″19″ ORT mon

La atención es uno de los fenómenos psicológicos más presentes en la obra orteguiana y, a la vez, uno de los más desatendidos por la crítica. Habitualmente el fenómeno ha quedado eclipsado por ideas tradicionalmente más nodales como la de «perspectiva», sin embargo, no podemos ignorar que ideas como esta hallan su fundamento precisamente sobre el fenómeno de la atención, lo que le otorga una importancia a considerar. En el presente libro, mediante una revisión crítica de los textos orteguianos, se despliega y reúne un conjunto de argumentos con los que defender la centralidad de la atención en el pensamiento orteguiano ofreciendo, con ella, uno de los elementos cardinales en la estructuración sistemática de su obra, pues, como veremos, es en la atención donde el autor halla el fundamento para edificar su método perspectivista y, a su vez, donde descansa cierta posibilidad de cristalizar su doctrina raciovitalista (Fuente: Centre d’Estudis Antropològics ACAF).

Donativo del Centre d’Estudis Antropològics ACAF